La punta nord-est de Sardenya és una zona ideal per als amants del mar, ja sigui pel gran nombre de platges i cales com per bellesa i espectacularitat de la natura que l’envolta.
Començarem la nostra ruta per la zona de Santa Teresa Di Gallura i el Capo Testa, la punta més septentrional de l’illa. La primera platja que destaquem a la zona és la Cala Santa Reparata, d’aigües transparents i sorra clara i fina. Es troba a la localitat de La Colba. És una petita i reparada cala familiar, no massa concorreguda; i per les seves aigües ben clares és un lloc ideal per a fer snorkel.
Les platges de què us parlarem ara es troben a la zona del Capo Testa , on us recomanem fer-hi una parada i arribar tot fent una excursió per corriols fins al seu far; des d’allà tindreu unes vistes espectaculars a la veïna Còrsega i a les illes de la Maddalena, un parc natural marí d’una bellesa colpidora.
Als peus de Capo Testa es troben tres grans platges familiars, idònies també per als amants dels esports aquàtics i amb diversos serveis al visitant: Rena Di Ponente, Rena Di Levante i Rena Bianca.
A la mateixa zona de Capo Testa, trobareu també dues caletes precioses, amb unes aigües transparents i d’un color atzur intens que impressionen: una és la del Valle Della Luna, molt petita i on no acostuma a haver-hi molta gent; i Cala Spinosa, una mica més concorreguda i on gaudireu fent snorkel a les seves aigües transparents.
Si seguim cap a l’est, hi ha un altre promontori, el Capo Falcone, amb dues platges destacables: Porto Quadro i La Marmorata. La primera està envoltada d’un paisatge de roques escolpides pel vent i d’abundant vegetació i és un lloc perfecte per a relaxar-se. La Marmorata és una platja per a tots els públics i es troba ben bé als peus del Capo Falcone. Les seves aigües, d’un blau intens, no són molt profundes i hi ha una petita illa, on s’hi pot arribar nedant.
A la zona del Valle dell’Erica es troben les platges de La Licciola Nord, La Licciola Sud i l’homònima Valle dell’Erica. Les dues primeres platges són continues però estan separades per una escullera de roques. D’aquestes platges destaquem els diferents tons de blau del seu mar. I a la petita platja del Valle dell’Erica, on hi trobareu un paisatge de roques que formen petites piscines on banyar-se.
Les últimes platges que trobem a la zona de Santa Teresa són Conca Verde, La Cunchedda, Porto Pozzo i Porto Liscia. Totes elles són un lloc ideal per a la canalla, amb aigües tranquiles i reparades del vent.
Ara ens desplaçarem fins l’àrea de Palau, amb les dues primeres platges d’aquesta zona: Isola dei Gabbiani i Porto Puddu. Les dues tenen bons serveis, fàcil accès i són familiars. Però destaquen per ser un emplaçament molt preuat per als surfistes.
Destaquem també que a la mateixa zona de Porto Puddu hi trobareu dues petites platges, Padula Piatta i Cala Circhitta.
Un racó per als amants de la tranquil·litat és Cala Trana, a Punta Sardegna. Cal una caminadeta per a arribar-hi, a través de dunes i vegetació, però l’esforç el veureu recompensat!
A la zona de Porto Rafael trobareu quatre precioses platges; la primera és la Spiaggia sotto Porto Rafael, de fàcil accès, de sorra daurada i d’aigües espectaculars. La petita Spiaggia della Piazzetta, un racó de postal, situada a la plaça de la població de Porto Rafael. I les dues últimes platges són la de Nelson 1 i 2, molt recomanables per la seva bellesa, tranquil·litat i aigües transparents.
Ara seguim cap a Palau, i una mica abans d’arribar-hi, trobem La Sciumara, una platja de sorra daurada, aigües brillants i envoltada de vegetació. La següent és Porto Faro, on normalment hi ha força gent, ja que es troba en una zona residencial i d’apartaments. A continuació es troba Palau Vecchio, la preferida dels habitants de Palau, sense dubte pel passeig i la pineda que té. I l’ultima és la Spiaggia dell’isolotto, al costat del port de Palau. També està rodejada de pins i és una de les més tranquiles de la població.
Per als amants de la tranquil·litat i la natura, us recomenem la petita platja de Punto Cardinalino. S’hi arriba a peu des del Capo d’Orso, més o menys uns 20 minuts caminant, i les seves aigües turqueses són una recompensa a aquest petit esforç. Un altre racó molt recomanable a prop de Palau és Cala Capra, envoltada de vegetació, com oliveres i eucaliptus.
Les darreres platges de la zona de Palau són Venalonga, l’Spiaggia degli Svedesi i el Golfo delle Saline, totes elles precioses, d’ aigües transparents i molt indicades per a families.
L’última part d’aquest escrit el volem dedicar al Parc Nacional de l’Arxipèlag de la Maddalena, format per 62 illes i d’una gran bellesa natural. A més de les platges i els racons paradísiacs que hi trobareu, també és un destí molt preuat per als amants dels ocells, per a fer-hi avistaments, i per als amants de la natura en general, ja que en aquest territori s’hi troben moltes espècies endèmiques. Per arribar-hi cal agafar un dels ferris que surten desde Palau, i s’hi arriba en poca estona, aproximadament mitja hora, amb la possibilitat d’anar amb el vostre vehicle. L’illa de la Maddalena està unida a la de Caprera per un estret d’uns 600 metres, anomenat Passo della Moneta. Aquestes dues illes i la de Santa Maria, són les úniques que estan habitades i a la de la Maddalena fins i tot hi trobareu hotels, restaurants i botigues per a completar la vostra visita.
Moltes de les platges i caletes de la Maddalena són un bon destí per a les families, per la transparència i tranquil·litat de les seves aigües, a més de tenir serveis de bar i restaurant; per exemple Cala Nido d’Aquila, Cala Spalmatore o Cala Lunga. Per als amants de la tranquil·litat, us recomenem fer parada a Cala Francese o Cala D’Inferno.
A l’illa de Caprera, el nombre de platges i caletes és molt gran, totes elles espectaculars i de sorra fina, com poden ser Cala Garibaldi, Cala Serena, Cala Caprarese, Cala Napoletana, Cala Coticcio, Cala Portese...
A l’illa de Caprera, el nombre de platges i caletes és molt gran, totes elles espectaculars i de sorra fina, com poden ser Cala Garibaldi, Cala Serena, Cala Caprarese, Cala Napoletana, Cala Coticcio, Cala Portese...
L’illa di Spargi és la tercera més gran de l’arxièlag i de les que té més vegetació. Si us escapeu fins les seves idil·liques cales, com Cala Corsara i Cala Bonifazzinca, no us oblideu les ulleres per capbussar-vos!.
La quarta illa en tamany és Santo Stefano i podeu arribar-hi en vaixell desde Palau o la Maddalena. El punt d’arribada és la Spiaggia del Pesce, ideal per la canalla; a més, també podeu arribar caminant a Cala Villamarina o Vela Marina.
A l’illa de Santa Maria, la platja més coneguda és l’homònima, la Spiaggia di Santa Maria, de 200 metres i on fan parada els vaixells que arriben de Palau. És una platja preciosa, de sorra fina i amb aigües transparents. En aquesta illa, hi ha petites caletes com Cala Ferrazzo, amb vistes a l’illa de Razzoli i el seu far, Cala Muro, Caletta isola Capicciolu i Cala Drappo.
L’illa de Razzoli és un lloc únic per les seves vistes a Sardenya i a Còrsega, i també per ser l’habitat de la foca monjo. També hi ha moltes caletes (Cala Longa, Cala Bove Marino, Cala dei Morti, etc.) i aquí les aigües tenen un blau intens impressionant.
I de la veïna illa de Budelli volem parlar-vos, tot i que no s’hi pugui arribar, de la Spiaggia Rosa, una de les platges més boniques de tot el mediterrani i escenari d’ ”Il deserto rosso”, una pel·licula de 1964 de Michelangelo Antonioni. El seu nom li ve pel color rosa de la seva sorra, originada per la desintegració de coralls i mol·luscs. El motiu per el que no es pot visitar és perque actualment està catalogada com a Reserva natural per l’Estat Italià, i s’estan estudiant varies vies per a la seva protecció. Malauradament, la platja va patir al llarg del temps l’espoli de la seva sorra, fent que perde’s una mica el seu color característic, tot i que el rosa es ben evident encara avui en dia!.
I de la veïna illa de Budelli volem parlar-vos, tot i que no s’hi pugui arribar, de la Spiaggia Rosa, una de les platges més boniques de tot el mediterrani i escenari d’ ”Il deserto rosso”, una pel·licula de 1964 de Michelangelo Antonioni. El seu nom li ve pel color rosa de la seva sorra, originada per la desintegració de coralls i mol·luscs. El motiu per el que no es pot visitar és perque actualment està catalogada com a Reserva natural per l’Estat Italià, i s’estan estudiant varies vies per a la seva protecció. Malauradament, la platja va patir al llarg del temps l’espoli de la seva sorra, fent que perde’s una mica el seu color característic, tot i que el rosa es ben evident encara avui en dia!.
