FacebookYoutubeGoogle

SOBIRANIA IMPERFECTA (ss.X-XIV)

Written by on Dijous, 29 Gener 2015 21:51

Les seves arrels bizantines i la llunyania respecte a l’Europa feudal n’implicaran una conformació molt singular, amb un monarca – que prenia el títol de “jutge” – sostingut pel parlament del regne o corona de logu i les lleis que el regien, promulgades en la carta de logu. Ja al s.XI trobem els primers documents escrits en llengua sarda, que s’emprarà en les actes dels sobirans, els registres monàstics i notarials així com en els codis legislatius. 

Els conflictes interns i la intromissió de les repúbliques de Pisa i Gènova, que reben territoris i privilegis a l’illa com a gratificació pel seu ajut contra les incursions islàmiques, debilitaran els “jutjats” sards. A finals del s.XIII només queda en peu Arborea, que malda per estendre la seva sobirania sobre tota l’illa. Per acabar amb les tensions que planen sobre Sicília, el papa Bonifaci VIII institueix el “regne de Sardenya i Còrsega” i l’infeuda al rei catalano-aragonès Jaume II el Just. El sobirà arborès, Ugone, es declara vassall de la Corona d’Aragó, s’hi alia i conjuntament expulsen els pisans de l’illa (1324). El seu successor, Marianu IV, pretén unificar l’illa sota la dinastia dels Arborea i espolsar-se el domini catalano-aragonès. Això portarà a una llarga guerra entre els sards i la Corona d’Aragó que no conclou fins a la batalla de Seddori (1409), que suposarà la fi del darrer regne sard independent.

Llegir 467 vegades