FacebookYoutubeGoogle

CONFLICTE, AÏLLAMENT I INDEPENDÈNCIA (ss.V-X)

Written by on Dijous, 29 Gener 2015 21:15

Donada la tradició arriana dels vàndals, molts eclesiàstics catòlics del regne s’hauran d’exiliar a Sardenya, on continuaran la seva tasca evangelitzadora. Al 534 els bizantins derroten als vàndals i estenen el seu imperi per Itàlia, el nord d’Àfrica, el sud de la península Ibèrica i Sardenya. Tot i l’amenaça de les gents de la Barbagia – les poblacions resistents al cor de l’illa – el domini bizantí serà ferm i ben estructurat. Amb Bizanci, s’estableix una organització administrativa basada en les institucions imperials, amb un funcionariat que parla grec i un monacat de tradició oriental. La rapacitat fiscal que pateix l’illa així com la preocupació del papa de Roma per l’evangelització dels sards faran que procuri estendre la seva influència sobre l’illa.

A banda, les constants incursions islàmiques contra l’illa – a partir del s.VIII – afebliran cada cop més el poder bizantí, fins al punt de perdre el control de Sardenya a inicis del s.X. Hereus del domini bizantí, es formaran diversos regnes sards independents que malden per protegir llur propi territori amb l’ajut de les potències cristianes.

Llegir 421 vegades